Fins ara que
s 'han tancat les cortines vaig mirant i remirant amb ansietat.
Voldria que un bon dia se m 'obrissin
i al teu rostre apareixés tot
som rient.
Finestra que m 'amagues tantes coses
que la vida en cadenys
tant em vol negar.
Caldria que algun dia te m 'obrissis
per així poder gaudir del
teu mirall.
Quina pena, quina an goixa,
sense veure't,
sol se 'n queda l 'esperança
en el futur.
Finestre, obre'm ja d 'una vegada les
cúrtines de l 'a mor tan esperat.
Voldria que aquest dia ja fos ara,
fos avui i no esperar fins a demà.
Fins ara que se'm tanquen les cortines,
vaig mirant i remirant amb ansietat.
Voldria que un bon dia se m 'obrissin i al teu
rostre aparegués tot somrient.
Finestre que m 'amagues tantes coses que
la vida en cada instant em vol negar.
Caldria que algun dia t 'emobricis per així
poder gaudir del teu mirar.
Quina pena, quina an goixa,
sense veure 'n.
Sol se 'n queda l 'esperança
en el futur.
Finestra, obren ja d 'una vegada
les cúrtines de l 'amor
tan es perat
voldria que aquest dia ja fos ara,
fos avui i no esperar fins a demà.
Sol se 'n queda l 'es
perança en el futur
Qui na pena,
quina angoixa sense veure
sol se 'n queda l 'esperança en el futur.
Fins