Qui té els ulls a cal Ferrer
que als bancs on seu la gent
solament són al carrer pel pòtol i el panxut.
perquè la ve ritat a mi em sembla evident
és que hi són per acollir
Les parelletes que els bancs públics
fan calaix de petons, de petons,
Ignorant que els miren de viatge
les parelletes que als bancs públics
fan calaix de petons, de petons,
tot dient -se tòpics que rinclons
són ben trempades com i amunt.
complirà el seu dormitori
amb tons plens de dolçor.
i ella potser brodant el seu feliç recer,
fan calaix de petons, de petons,
ig norant que els miren de viatge
Les parelletes que els bams públics
fan calaix de petons, de petons,
tot dient -se tòpics que rinclons són,
ben trempades com i amunt.
es troba pel camí una visió semblant,
llança esguards inquisidors
Tanmateix tota la toia, pare, mare, noia,
prou voldrien en el fons poder -los imitar.
Les parelletes que els bans públics
fan calaix, de petons, de petons,
ig norant que els miren de viatge
Les parelletes que els bans públics
fan calaix, de petons, de petons,
tot dient -se tòpics que, rinclons,
són ben trempades, com i amunt.
Quan el temps haurà passat,
quan el cel se 'ls omplirà amb un núvol fosc i aixut,
sols llavors veurem prou clar
quan seien en un banc que
Les parelletes que els bans públics
fan ca laix de petons, de petons,
Ignorant que els miren de viatge,
les parelletes que els nens públics
fan calaix de petons a petons,
són ben trempades com i amunt.
